Eren altres temps... Els de la meva edat (xavals i xavales de quaranta i tants...) els recordareu segur. Només dues cadenes de tele: VHF i UHF...Quins records! L'humor era més innocent, més artesanal; amb música en viu i uns mitjans tècnics precaris. Jo anava el dissabtes a la tarda a veure'ls a Cornellà, a casa de la meva tieta perquè tenia una tele en color! Quin luxe! Els estimats "payasos de la Tele" ¿Cómo están ustedes? Allò si que eren arts escèniques! Què sigui un homenatge al recentment desaparegut "Miliki".